- Zeshan Muhammad, que porta 5 anys buscant justícia, segueix endavant amb el litigi estratègic per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria.
- L’advocacia de l’Estat defensa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans les identificacions policials basades en el perfil ètnic, donant suport a l’argumentari del Tribunal Constitucional que el 2001 va sentenciar que és legal que la policia pari a persones no blanques perquè les persones de nacionalitat espanyola sí que ho són.
Avui, dimarts 18 de setembre del 2018, s’han presentat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg (TEDH) les al·legacions de Zeshan Muhammad a la resposta de l’Estat espanyol a la seva demanda per discriminació i per no prendre mesures efectives contra les identificacions policials per perfil ètnic.
Zeshan Muhammad va iniciar un litigi estratègic contra l’Estat espanyol fa 5 anys, després de ser aturat per un agent de la Policia Nacional a Barcelona el 29 de maig de 2013. El policia va admetre que no hagués parat una persona blanca i va afirmar que ho feia “¡perquè ets negre, i punt!”. Amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative, Zeshan ha portat la demanda fins el TEDH després de ser admès pels tribunals espanyols.
El TEDH va admetre a tràmit la demanda de Zeshan el passat mes de gener, obligant a l’Estat espanyol a pronunciar-se sobre aquesta pràctica policial basada en el color de pell de les persones. La resposta de l’Advocacia de l’Estat de l’Àrea de Drets Humans ha defensat aquesta pràctica policial seguint la línia marcada pel Tribunal Constitucional que el 2001 es va enfrontar a una demanda similar presentada per Rosalind Williams. El Constitucional va sentenciar, aleshores, que era legítim i legal identificar persones que no presenten les característiques físiques de la majoria de la població, és a dir, no blanques, ja que “el normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”.
El 2009, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, al qual es va dirigir Rosalind Williams, va desautoritzar al Tribunal Constitucional i va considerar que la pràctica policial d’identificar persones per les seves característiques ètniques és il·legal i discriminatòria, i va instar el govern espanyol a eradicar-la. No obstant això, 9 anys després, l’Estat espanyol:
- Nega que aquesta pràctica policial discriminatòria existeixi. Això malgrat els múltiples i continus informes tant de la Defensoria del Poble espanyol com d’organismes de drets humans europeus i de l’ONU que constaten que milers de persones pateixen aquesta pràctica policial discriminatòria cada any.
- Identifica la població espanyola i fins i tot l’europea com blanca no racialitzada, ignorant la diversitat cultural, d’orígen i ètnica existent a la població europea.
- Argumenta que a Espanya el sistema legal protegeix contra la discriminació racial. De nou, l’ONU i organismes europeus de drets humans han identificat explícitament la sentència del Tribunal Constitucional i la Llei Seguretat Ciutadana com a factors que causen aquesta discriminació racista. Aquests organismes també ressalten la manca de mecanismes independents que revisin l’actuació policial, i assenyalen que les queixes contra la policia són freqüentment ignorades pels tribunals espanyols, com ha passat en el cas de Zeshan.
- Menysprea el sofriment i profund impacte negatiu que aquesta pràctica discriminatòria a qui la pateix i a la seva comunitat, el que ha estat també ressaltat per organismes de drets humans.
“La resposta de l’Estat espanyol deixa clares les arrels de les pràctiques racistes que veiem que es donen diàriament en la nostra societat. Unes discriminacions que sorgeixen d’un racisme arrelat en les estructures de l’Estat i que determina el dia a dia de moltes persones a la nostra societat” expressa Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya.
L’obstinació d’en Zeshan a portar endavant aquest litigi estratègic no és només perquè es reconegui la violació dels seus drets i per obtenir reparació, sinó també per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria que pateix una part de la població: totes aquelles persones no blanques .
“No podem permetre una societat que discrimina així a la seva població. Seria una societat en continu conflicte i amb uns ciutadans sense afecció al país on viuen, perquè se’ls assenyala contínuament com a estrangers”, constata Zeshan Muhammad.
Les associacions que com SOS Racisme Catalunya treballen per eradicar aquesta pràctica, denuncien l’impacte que el perfil ètnic té sobre les persones. Seqüeles a nivell personal, tal com es pot observar en els testimonis recollits per la campanya “Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu”, així com a nivell col·lectiu, ja que les identificacions policials fomenten la criminalització i els estereotips negatius cap als col·lectius racialitzats afectats.
“És molt preocupant que l’Estat espanyol, amb el Tribunal Constitucional al capdavant, defensi pràctiques policials racistes i menyspreï el sofriment de milers de persones que cada dia són assenyalades i criminalitzades al carrer simplement pel color de la seva pell. Això resulta intolerable en un país que es consideri democràtic.” Explica Mercedes Melón, advocada d’Open Society Justice Initiative que representa Zeshan davant el TEDH.
Les peticions que Zeshan Muhammad fa en la seva demanda són:
- Una disculpa pública per part de l’Estat a Zeshan, que es consideraria un acte públic de reconeixement a totes les persones que han patit i pateixen el perfil ètnic.
- Que el TEDH indiqui a l’Estat un canvi de la llei que introdueixi el principi de sospita raonable per fer una identificació policial (on el color de la pell o els trets culturals o religiosos no serien un motiu suficient)
- La introducció de formularis per part de la policia (com ja es fa a Fuenlabrada amb resultats positius)
- Habilitar mecanismes idependents contra la discriminació racista.
El novembre de 2016, el Tribunal Constitucional (TC) va inadmetre a tràmit el cas de Zeshan Muhammad per considerar-lo “no rellevant”, tot i que en el recurs s’al·legava que les identificacions per perfil ètnic violen la Constitució espanyola i normes internacionals vinculants per Espanya i afecta a milers de persones al país.
Aquesta decisió del TC i l’última defensa de l’Estat, és més propera a la retòrica racista que es dóna en alguns països d’Europa que a les resolucions judicials d’altres països europeus que protegeixen els drets de les persones.
En aquest sentit, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), el Comitè per a l’Eliminació de a Discriminació Racial de l’ONU (CERD), el Relator especial de l’ONU sobre racisme, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, el Grup de Treball de l’ONU per a les persones d’ascendència africana, i la mateixa Defensora del Poble espanyola han constatat la pràctica sistemàtica del perfil ètnic a l’Estat espanyol, considerant-la contrària als drets fonamentals de les persones i instant, per tant, a la seva eradicació.
Les associacions que donen suport legal a Zeshan Muhammad en la seva denúncia veuen en el TEDH una esperança per eradicar aquesta pràctica policial tan estesa. En paral·lel, la campanya “Pareu de parar-me” impulsada per SOS Racisme Catalunya juntament amb una plataforma d’entitats i amb el suport d’Open Society Foundations, pretén aconseguir compromisos polítics clars que transformin l’escenari actual a través de la veu de les persones que pateixen perfil ètnic.
Més informació i documents:
- Alegaciones de Zeshan Muhammad a la respuesta del Estado español (English pdf)
- Respuesta del Estado español a la demanda ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Castellano. Pdf)
- Comunicació de l’admissió a tràmit del cas (en anglès)
- Text de la demanda: Zeshan Muhammad contra Espanya. TEDH. 2017 (pdf. 30 pàgs)
- Sentència del Tribunal Constitucional 7/11/2016 (pdf)
- El cas d’en Zeshan explicat en video
- El cas d’en Zeshan explicat en vinyetes (jpg)
- Web de la campanya “PareudeParar-me”
- Acte inagural de la campanya Pareu de Parar-me a Madrid (video, 23/11/2017)
