L’Open Society Foundations, conjuntament amb l’organització Rights International Spain han publicat aquest 24 de setembre un informe anomenat “Sota Sospita”, en el qual es presenten alguns dels principals indicadors relacionats amb les conseqüències personals i socials que té la pràctica racista i discriminatòria de les identificacions per perfil racial, en la persones que les viuen en primera persona.
Segons l’informe l’ús de perfils racials “llança als que encaixen amb aquests perfils el missatge inequívoc que no formen part de la norma, són perillosos i se’ls ha de controlar”
En l’informe es posa de manifest les conseqüències psicològiques i emocionals en què deriven tals identificacions per a les persones que les pateixen de manera reiterada, sostenint que moltes d’aquestes persones modifiquen les seves conductes habituals (deixar de freqüentar alguns llocs o canviar la vestimenta) per tal de no haver de trobar-se en aquestes situacions de criminalització pública normalitzada.
En aquesta línia, Ngoy Ngoma, estudiant i tècnic d’ajuda humanitària a València, afirma que:
“He estat expulsat de l’espai públic, que per mi s’ha convertit en privat, perquè en passar per aquí [corro el] risc de perdre el temps, ser identificat i, amb això, portar-me aquest xoc”.
L’informe s’assegura que l’ús de perfils racials també és negatiu per a la funcionalitat de la feina policial, atès que la sobre-identificació d’alguns col·lectius contribueix a un desgast de la confiança dels mateixos amb la institució policial, el que portaria a una pèrdua de cooperació i per tant una reducció de la seguretat ciutadana.
Un altre conflicte en què l’informe posa accent és la poca matèria en racisme i discriminació que hi ha a les formacions policials i ratifica que a causa d’això, molts policies a Espanya “conserven estereotips explícits”.
David Garafella Gil, inspector de policia de València, corrobora: “Sóc agent de policia des de fa 25 anys, a mi mai se m’ha instruït en que totes les persones són iguals, sinó que hi ha determinats tipus de persones que cometen determinats fets delictius i que hem d’anar amb compte amb aquestes persones, centrar-nos molt en determinades persones, bé per la seva cultura, ètnia, raça, origen”.
Les identificacions policials per perfil ètnic, són un criteri normalitzat en el qual la policia li demana la documentació a les persones seleccionant-les per la seva raça, ètnia o fenotip, independentment de si aquestes estan o no a punt de cometre una infracció o un delicte, la qual cosa seria la única sospita legítima i legal que permetria dur a terme aquesta identificació.
Recordem que el 20 de febrer de 2018, Sos Racisme Catalunya, a través de la seva campanya, Pareu de parar-me, va publicar l’informe “L’aparença no és motiu” en el què es van posar en evidència algunes dades cuantitatives preocupants sobre la perfilació racial policial. Una d’elles va ser la revelació que a Catalunya, per cada persona espanyola identificada se’n identificaven 7,4 d’estrangeres.
Altres dimensions importants mencionades en l’informe, a través de les dades cedides pel Mossos d’Esquadra, van ser que:
Un 54,1% de les identificacions a Catalunya es duen a terme a persones amb nacionalitat estrangera quan aquestes només representen el 13,7% de la població total.
Les cinc nacionalitats més identificades a Catalunya són: Marroc, Romania, Equador, Rep. Dominicana i Colòmbia.
El fenotip més identificat és el magribí / àrab que representa el 70% de les dades recollides en l’observació directa, el 57% del casos de l’entrevista duta a terme a través del web i el 50% dels casos de l’enquesta comparativa.
Altres informacions que es desvetllaven en l’informe “L’aparença no és motiu” son en relació a les condicions en què es donen aquestes identificacions.
En aquesta línia sorprenien alguns indicadors que mostraven que quantitats com un 70% de les persones identificades manifestaven no haver tingut accés a saber el motiu de la identificació o que un 73% de les persones identificades (segons dades de l’enquesta) afirmaven que no era la primera vegada que se les identificava en l’últim any.
Així doncs, aquestes dades, tant de l’informe “Sota sospita” com del de “L’aparença no és motiu” ens mostren una preocupant situació en relació a les identificacions racistes, per perfil racial. Sobretot tenint en compte, per exemple, la taxa d’encert d’aquestes identificacions, que és molt més alta en les identificacions a espanyols que en les identificacions a persones estrangeres. Per tant, aquesta sobre-identificació d’alguns col·lectius ni tan sols pot justificar-se a través d’una alta taxa d’identificacions positives.
Un fet important a tenir en compte a Catalunya, és el creixent prejudici social, institucional i mediàtic, envers alguns col·lectius concrets, conjuntament amb una al·lusió sistematitzada (no demostrada), d’una hipotètica “inseguretat” ciutadana. Això origina un discurs justificatiu d’aquest maltractament, persecució i sobre-identificació policial d’alguns col·lectius.
Cal que la seguretat ciutadana deixi de ser concebuda com un bé únicament per a la persones blanques, espanyoles i de classe mitjana i que aquesta seguretat, deixi de materialitzar-se, a través de la persecució i criminalització policial d’altres comunitats, que tenen el mateix dret que la resta de la societat, a ser protegides per les forces de seguretat públiques de l’Estat.
És urgent que les persones d’aquestes comunitats puguin recuperar la via púbica com un espai també per a elles, en el qual es puguin moure sense por i amb llibertat.
I per tot això, urgeix que la perfilació racial policial sigui reconeguda, per part de les institucions, com un problema de racisme institucional i que s’estableixin mesures immediates per revertir aquesta situació, reparant així la dignitat d’alguns col·lectius i comunitats que porten dècades veient- se diàriament sotmeses a aquest tipus d’abús, que es retroalimenta, mitjançant la criminalització pública.
